Un lloc amb moltes persones és un lloc impersonal. És curiós. Però és així. La vaig perdre de vista.
Les fires són un lloc de venda. Es ven tot. També el desig. El lloc de la fira no sol ser el lloc on es fa el negoci. Hi ha festes on empresaris i empresariats fugen de vides buides o massa plenes de treball. Hi vaig anar a una d'elles amb més ganes de beure i no parlar que altra cosa.
Tanmateix la cabellera llarga i rosa era inconfundible. Era ella de nou. Un home no pensa correctament quan porta massa temps sense follar. I mirar pornografia des dels 13 anys fa que les roses tinguen un efecte hipnòtic.
No sé com va ser però estava parlant amb ella. L'accent canari i la cadència lenta no feien més que contribuir a l'hipnotisme. Ella parlava. Però els meus ulls feia temps que manaven sobre el meu cap.
Botes negres altes. Escot generós. Vestida de negre. I cabell ros destacat entre tot alló. Entre línies vaig entendre que tenia parella. És igual. Millor. El trofeu d'una nit és una cosa que es conserva per sempre. El meu amic gintonic em va ajudar. Conduir la conversa cap al seu sentiment de solitud va ser cosa meua. Una dona amb una relació llarga és un manantial de desig. Fa tant de temps que no sap el que és sentir-se desitjada que cau humida i feliç, agenollada i humil.
La mirava als ulls tant com podia. Només per dir-li la sort que tenia el seu home de tindre-la. I diverses coses que són veritat i que sonen a mentida. Ella havia vingut amb la seua companya d'estudi. Ens va interrompre la conversa que cada vegada era més pròxima. Fins i tot havia invadit el seu espai vital amb una mà en la cintura. Una mà en la cintura. I tenia la polla tan dura com el marbre.
-No sé si quedar-me sola-
-Bé.. no estàs sola... si vols jo t'acompanye després fins l'hotel-
-Segur?-
- Segur.
I tant segur. L'haguera acompanyat a qualsevol lloc dle món només per passar dos minuts més amb ella.
L'amiga va marxar. I ella es va sentir més lliure. Ningú ja li podria dir mai al seu home el que estava fent.
I el que estava fent era tornar a ser aquella xiqueta de 17 anys que volia simplement sentir-se la reina del ball.
Jo tinc el costum de dormir a soles en els hotels. Els tios ronquen massa per compartir habitació.
Només tenia una oportunitat. I tres gintonics al cos. I tres més al d'ella. No la tornaria a vore. No es tornaria a produir un moment de complicitat com aquest.
-Vols vindre a l'habitació?
- Sí.
No recorde absolutament res del trajecte. Només recorde falta d'aire. Contenció al respirar.
En arribar a la porta i tancar-la no vaig poder esperar molt més. Em vaig agenollar. La vaig posar contra la porta, de cara a mi. Portava falda. Buf.... La vaig baixar i es va quedar només amb les botes. Les calces agafades per un lliguer. I una camisa negra amb només dos botons passats. I no vaig voler que es llevara res més. Agenollat, vaig separar amb els dits les seues braguetes. I vaig ficar la meua llengua dins del seu sexe. Tan a poc a poc i tan dintre com vaig poder. M'agafava pel monyo. I això encara m'excitava més. M'agrada sentir-me un objecte. M'agrada ser utilizat com un joguet. I m'agrada que em controlen el cap quan estic menjant el seu cony.
Quan no podia més d'excitació. Ni ella. Ni jo. Li vaig pegar la volta. Plantada d'esquenes davant de mi. Contra la porta. Resulta excitant saber que a només deu centimetres pot haver una persona caminant o parlant mentre tu t'estàs follant per darrere una xica que apenes coneixes. No ho vaig intentar pel cul. Era infinitament millor estar a dintre seu, tan humida i calenta. Estava dins del desig. Especialment quan ja no podia més i em va dir: "Correte dentro... lo necesito"
Al matí següent va marxar prompte per canviar-se. La pell blanca. Amb algunes pigues que no havia detectat la nit anterior. Guarde eixa foto mental. Tanmateix, necessite encara trobar a la follera major.
