Ellas

Ella era fotògrafa. M'agradaven especialment el seus pits. La vaig conèixer a Fitur. Jo anava amb el meu Ajuntament. Ella volia vendre els seus productes. Tenia una mirada privilegiada. Tan privilegiada que la vaig captar de seguida. El cabell era ros i llarg. Molt llarg. Massa llarg. I massa ros. Mirava des de baix. La mirada del conillet amagat que esdevé sorprenentment depredador en altres circumstàncies. 

Un lloc amb moltes persones és un lloc impersonal. És curiós. Però és així. La vaig perdre de vista. 

Les fires són un lloc de venda. Es ven tot. També el desig. El lloc de la fira no sol ser el lloc on es fa el negoci. Hi ha festes on empresaris i empresariats fugen de vides buides o massa plenes de treball. Hi vaig anar a una d'elles amb més ganes de beure i no parlar que altra cosa. 

Tanmateix la cabellera llarga i rosa era inconfundible. Era ella de nou. Un home no pensa correctament quan porta massa temps sense follar. I mirar pornografia des dels 13 anys fa que les roses tinguen un efecte hipnòtic. 

No sé com va ser però estava parlant amb ella. L'accent canari i la cadència lenta no feien més que contribuir a l'hipnotisme. Ella parlava. Però els meus ulls feia temps que manaven sobre el meu cap. 

Botes negres altes. Escot generós. Vestida de negre. I cabell ros destacat entre tot alló. Entre línies vaig entendre que tenia parella. És igual. Millor. El trofeu d'una nit és una cosa que es conserva per sempre. El meu amic gintonic em va ajudar. Conduir la conversa cap al seu sentiment de solitud va ser cosa meua. Una dona amb una relació llarga és un manantial de desig. Fa tant de temps que no sap el que és sentir-se desitjada que cau humida i feliç, agenollada i humil. 

La mirava als ulls tant com podia. Només per dir-li la sort que tenia el seu home de tindre-la. I diverses coses que són veritat i que sonen a mentida. Ella havia vingut amb la seua companya d'estudi. Ens va interrompre la conversa que cada vegada era més pròxima. Fins i tot havia invadit el seu espai vital amb una mà en la cintura. Una mà en la cintura. I tenia la polla tan dura com el marbre. 

-No sé si quedar-me sola- 

-Bé.. no estàs sola... si vols jo t'acompanye després fins l'hotel- 

-Segur?-

- Segur. 

I tant segur. L'haguera acompanyat a qualsevol lloc dle món només per passar dos minuts més amb ella. 

L'amiga va marxar. I ella es va sentir més lliure. Ningú ja li podria dir mai al seu home el que estava fent. 

I el que estava fent era tornar a ser aquella xiqueta de 17 anys que volia simplement sentir-se la reina del ball. 

Jo tinc el costum de dormir a soles en els hotels. Els tios ronquen massa per compartir habitació. 

Només tenia una oportunitat. I tres gintonics al cos. I tres més al d'ella. No la tornaria a vore. No es tornaria a produir un moment de complicitat com aquest. 

-Vols vindre a l'habitació? 

- Sí. 

No recorde absolutament res del trajecte. Només recorde falta d'aire. Contenció al respirar. 

En arribar a la porta i tancar-la no vaig poder esperar molt més. Em vaig agenollar. La vaig posar contra la porta, de cara a mi. Portava falda. Buf....  La vaig baixar i es va quedar només amb les botes. Les calces agafades per un lliguer. I una camisa negra amb només dos botons passats. I no vaig voler que es llevara res més. Agenollat, vaig separar amb els dits les seues braguetes. I vaig ficar la meua llengua dins del seu sexe. Tan a poc a poc i tan dintre com vaig poder. M'agafava pel monyo. I això encara m'excitava més. M'agrada sentir-me un objecte. M'agrada ser utilizat com un joguet. I m'agrada que em controlen el cap quan estic menjant el seu cony. 

Quan no podia més d'excitació. Ni ella. Ni jo. Li vaig pegar la volta. Plantada d'esquenes davant de mi. Contra la porta. Resulta excitant saber que a només deu centimetres pot haver una persona caminant o parlant mentre tu t'estàs follant per darrere una xica que apenes coneixes. No ho vaig intentar pel cul. Era infinitament millor estar a dintre seu, tan humida i calenta. Estava dins del desig. Especialment quan ja no podia més i em va dir: "Correte dentro... lo necesito" 

Al matí següent va marxar prompte per canviar-se. La pell blanca. Amb algunes pigues que no havia detectat la nit anterior. Guarde eixa foto mental. Tanmateix, necessite encara trobar a la follera major.

L'arxiu

De no ser perquè en aquell moment tenia nòvia hauria intentat alguna cosa amb ella. Des del primer dia que va entrar a l'oficina em va agradar. Sempre perfectament vestida. Calces cares i sabates de tacó. Faldeta pulcra. Però faldeta sempre. Anava sempre que podia a fotocopiar qualsevol cosa només per poder veure l'encreuament i descreuament de cames quan parlava per telèfon. Esperava pacientment el sopar d'empresa per poder parlar d'una altra manera amb ella. Per poder dir coses que normalment no li podia dir. Només podia imaginar. Però això ho feia contínuament. Imaginava poder baixar les calces amb la boca. Imaginava fer un poc d'espai amb els dits per poder ficar la meua llengua dins del seu sexe. Només podia imaginar. Però ho feia contínuament.
Sempre havia pensat que era transparent per ella. Però un dia em vaig tornar visible.
Aquell dimarts jo tenia faena. Una de les típiques coses que són per ahir. Esta era per despús ahir. I damunt no depenia de mi. Estava fart. Nerviós i ansiós. M'havia tocant tantes vegades el monyo que ja no quedava la meua habitual gomina. Faig fer-me arrere amb la cadira. I em vaig alçar. Directe a l'arxiu. Per anar al lavabo.
Era ja tard. Pensava qeu estava a soles en l'oficina. Potser ho estava. Però ella va aparèixer per la porta just quan estava pensatiu al costat d'una prestatgeria.
Hola!!! -va dir ella-
Hola!!! -vaig dir jo amb una entonació més prompte grisa-
Estàs bé? - va preguntar ella-
He tingut millors dies- vaig respondre jo amb una entonació més prompte entusiasta-
Necessites relaxar-te- va aconsellar ella- jo també ho hauria de fer-.
-Si, a vore si en arribar a casa puc descansar-
Potser no caldria esperar tant- em va dir mentre s'acostava mirant-me la boca.
Durant dos segons vaig tindre-la just al meu davant. Amb la boca entreoberta. I amb un gest animal la vaig besar. L'estava besant i la meua mà va decidir anar directament a la seua entrecuixa. No portava roba interior i estava tan humida que vaig portar-la fins la nevera menuda de l'arxiu. L'únic lloc on podia seure-la allí. Ella portava un vestit blau aquell dia. El blau elèctric sempre ha sigut el meu color. I aquell dia, va ser el meu dia.
Quan va seure em vaig agenollar davant d'ella com qui ho fa per adorar una divinitat. I vaig començar a pregar. Ella tenia el sexe més bonic que havia vist mai. Vaig ficar-hi la llengua tan a dins com podia. I vaig disfrutar del seu sabor. Ella m'agarrava del cabell i tirava el seu cap enrere. I separava les cames amb tota la intensitat que podia. Vaig estar molta estona. Potser la major part de la meua vida. Fins que em va estirar del cabell cap amunt. I em va demanar que la follara. I ho vaig fer. Vaig entrar tan a dins seu com vaig poder. Però mai oblidaré el seu sexe. Tan delicat. Tan saborós. Tan selecte. Tan viu.

Hotel

Ens coneguèrem a un xat. Un lloc neutral en una batalla sexual on tots som guanyadors i un poc perdedors. Només sabia com era per una foto. Però la veu, esta veu, n'estava segur que era la d'ella. Una veu perversa i postadolescent d'aquelles de Flaix FM. Havia de ser ella.

Vaig dissenyar-ho tot en fred. El sexe, com la venjança, és un plat que es servix fred. Una habitació d'hotel. Tenia ordres concretes d'arribar i tancar-se a l'habitació. Tancar les cortines. No deixar la llum. Dutxar-se. Posar-se perfum i despullada gitar-se al llit amb els ulls embenats.

Feia una temperatura agradable quan vaig arribar a l'hotel. Estava un punt nerviós per saber si realment era ella. Vaig girar el pany de la porta sense fer gaire soroll. L'habitació estava fosca. Però de seguida vaig notar l'olor de Fith Avenue. I com alguna cosa es movia dins dels meus pantalons. Dins l'ombra un cos blanc amb marques de deixar algunes parts sense el contacte del sol. Reservades per a només aquells amics més íntims. En notar que estava a l'habitació es va girar. Però no em podia veure. Va pujar un genoll, doblant la cama. I es va estar quieta.

No vaig poder esperar a despullar-me. Tenia uns turmells tan esbelts que no vaig poder resistir de llepar-los lentament. Per pujar a poc a poc. Lentament. Deixant un rastre amb la meua llengua a la part interior de les cuixes. Com és amunt anava, més lentament s'obrien les seues cames, però no paraven d'obrir-se.

Va intentar llevar-se la bena dels ulls. I no la vaig deixar. Volia que pensara que podria ser com ella vulguera, com m'havia somniat, la concreció és enemiga de la imaginació.

I em vaig recrear al seu sexe tant com vaig poder. Especialment perquè m'animaven les seues embranzides i gemecs. No hi ha res més agraït que una dona a qui estàs llepant el seu sexe.

Fins que no va poder més. Em va agarrar pel cap i em va demanar a crits que la follara. Estava tan calenta que entrar va ser un exercici de comoditat. Humida i calenta. I se'n va còrrer en un no-res.

Per sort, va ser generosa amb qui ho havia sigut amb ella. Es va llevar la bena. Va obrir els ulls i es va dedicar durant una bona estona a mi. La vaig intentar avisar. Però semblava que volia quedar-se Fins al final.

Sí, era jo.

Tindre un treball que la feia estar rodejada d'homes és una de les coses que més em posava. Saber que hi havia més de cent homes al dia que la desitjaven i no podien tocar-la em feia sentir privilegiat. Segurament el privilegi era compartit però mai no em va importar. Era una desconeguda però era una perfecta desconeguda. Només la coneixia d'algunes converses quan van coincidir en una verbena a la Plana Alta. Les copes barates tenen un efecte sobre les cames e les dones: les obren. Una verbena de poble sempre dona molt de joc en curt. No vaig tardar gens a guanyar-me la seua esquena. Per a tota la nit. Ella sap que tu estàs darrere. Nota la teua respiració. Et nota dur. Les mans queden lliures. Primer per a la cintura. Després ja vorem.

Separar un poc el cavell i deixar el coll lliure i la metxa es dispara.

Un calfament massa llarg albirava un partit massa curt. Però no. Jo sabia que no. Jo sabia que li agradava cavalcar. I estava destijant pegar bots damunt de mi. Amb la força de qui vol trencar el joguet amb qui juga. M'agrada observar. M'agrada mirar com tanca els ulls i mira de trencar-me.

Notar com estira la pelvis cap arrere i torna avant com un gata en cel. Els crits quan es còrrer em van fer pensar que podria ser ella: la follera major. Però faltava alguna cosa. Em faltava un punt de vici. Una travesura. Era tot massa de peli. Massa directe. Massa físic.

Això sí, el soroll del llit ens feia sospitosos a tot l'hotel. Ser sospitós m'encanta. Eixir de l'hotel i mirar al recepcionista amb la mirada de: sí, era jo. El del sexe salvatge.