Tindre un treball que la feia estar rodejada d'homes és una de les coses que més em posava. Saber que hi havia més de cent homes al dia que la desitjaven i no podien tocar-la em feia sentir privilegiat. Segurament el privilegi era compartit però mai no em va importar. Era una desconeguda però era una perfecta desconeguda. Només la coneixia d'algunes converses quan van coincidir en una verbena a la Plana Alta. Les copes barates tenen un efecte sobre les cames e les dones: les obren. Una verbena de poble sempre dona molt de joc en curt. No vaig tardar gens a guanyar-me la seua esquena. Per a tota la nit. Ella sap que tu estàs darrere. Nota la teua respiració. Et nota dur. Les mans queden lliures. Primer per a la cintura. Després ja vorem.
Separar un poc el cavell i deixar el coll lliure i la metxa es dispara.
Un calfament massa llarg albirava un partit massa curt. Però no. Jo sabia que no. Jo sabia que li agradava cavalcar. I estava destijant pegar bots damunt de mi. Amb la força de qui vol trencar el joguet amb qui juga. M'agrada observar. M'agrada mirar com tanca els ulls i mira de trencar-me.
Notar com estira la pelvis cap arrere i torna avant com un gata en cel. Els crits quan es còrrer em van fer pensar que podria ser ella: la follera major. Però faltava alguna cosa. Em faltava un punt de vici. Una travesura. Era tot massa de peli. Massa directe. Massa físic.
Això sí, el soroll del llit ens feia sospitosos a tot l'hotel. Ser sospitós m'encanta. Eixir de l'hotel i mirar al recepcionista amb la mirada de: sí, era jo. El del sexe salvatge.
