L'arxiu

De no ser perquè en aquell moment tenia nòvia hauria intentat alguna cosa amb ella. Des del primer dia que va entrar a l'oficina em va agradar. Sempre perfectament vestida. Calces cares i sabates de tacó. Faldeta pulcra. Però faldeta sempre. Anava sempre que podia a fotocopiar qualsevol cosa només per poder veure l'encreuament i descreuament de cames quan parlava per telèfon. Esperava pacientment el sopar d'empresa per poder parlar d'una altra manera amb ella. Per poder dir coses que normalment no li podia dir. Només podia imaginar. Però això ho feia contínuament. Imaginava poder baixar les calces amb la boca. Imaginava fer un poc d'espai amb els dits per poder ficar la meua llengua dins del seu sexe. Només podia imaginar. Però ho feia contínuament.
Sempre havia pensat que era transparent per ella. Però un dia em vaig tornar visible.
Aquell dimarts jo tenia faena. Una de les típiques coses que són per ahir. Esta era per despús ahir. I damunt no depenia de mi. Estava fart. Nerviós i ansiós. M'havia tocant tantes vegades el monyo que ja no quedava la meua habitual gomina. Faig fer-me arrere amb la cadira. I em vaig alçar. Directe a l'arxiu. Per anar al lavabo.
Era ja tard. Pensava qeu estava a soles en l'oficina. Potser ho estava. Però ella va aparèixer per la porta just quan estava pensatiu al costat d'una prestatgeria.
Hola!!! -va dir ella-
Hola!!! -vaig dir jo amb una entonació més prompte grisa-
Estàs bé? - va preguntar ella-
He tingut millors dies- vaig respondre jo amb una entonació més prompte entusiasta-
Necessites relaxar-te- va aconsellar ella- jo també ho hauria de fer-.
-Si, a vore si en arribar a casa puc descansar-
Potser no caldria esperar tant- em va dir mentre s'acostava mirant-me la boca.
Durant dos segons vaig tindre-la just al meu davant. Amb la boca entreoberta. I amb un gest animal la vaig besar. L'estava besant i la meua mà va decidir anar directament a la seua entrecuixa. No portava roba interior i estava tan humida que vaig portar-la fins la nevera menuda de l'arxiu. L'únic lloc on podia seure-la allí. Ella portava un vestit blau aquell dia. El blau elèctric sempre ha sigut el meu color. I aquell dia, va ser el meu dia.
Quan va seure em vaig agenollar davant d'ella com qui ho fa per adorar una divinitat. I vaig començar a pregar. Ella tenia el sexe més bonic que havia vist mai. Vaig ficar-hi la llengua tan a dins com podia. I vaig disfrutar del seu sabor. Ella m'agarrava del cabell i tirava el seu cap enrere. I separava les cames amb tota la intensitat que podia. Vaig estar molta estona. Potser la major part de la meua vida. Fins que em va estirar del cabell cap amunt. I em va demanar que la follara. I ho vaig fer. Vaig entrar tan a dins seu com vaig poder. Però mai oblidaré el seu sexe. Tan delicat. Tan saborós. Tan selecte. Tan viu.

Hotel

Ens coneguèrem a un xat. Un lloc neutral en una batalla sexual on tots som guanyadors i un poc perdedors. Només sabia com era per una foto. Però la veu, esta veu, n'estava segur que era la d'ella. Una veu perversa i postadolescent d'aquelles de Flaix FM. Havia de ser ella.

Vaig dissenyar-ho tot en fred. El sexe, com la venjança, és un plat que es servix fred. Una habitació d'hotel. Tenia ordres concretes d'arribar i tancar-se a l'habitació. Tancar les cortines. No deixar la llum. Dutxar-se. Posar-se perfum i despullada gitar-se al llit amb els ulls embenats.

Feia una temperatura agradable quan vaig arribar a l'hotel. Estava un punt nerviós per saber si realment era ella. Vaig girar el pany de la porta sense fer gaire soroll. L'habitació estava fosca. Però de seguida vaig notar l'olor de Fith Avenue. I com alguna cosa es movia dins dels meus pantalons. Dins l'ombra un cos blanc amb marques de deixar algunes parts sense el contacte del sol. Reservades per a només aquells amics més íntims. En notar que estava a l'habitació es va girar. Però no em podia veure. Va pujar un genoll, doblant la cama. I es va estar quieta.

No vaig poder esperar a despullar-me. Tenia uns turmells tan esbelts que no vaig poder resistir de llepar-los lentament. Per pujar a poc a poc. Lentament. Deixant un rastre amb la meua llengua a la part interior de les cuixes. Com és amunt anava, més lentament s'obrien les seues cames, però no paraven d'obrir-se.

Va intentar llevar-se la bena dels ulls. I no la vaig deixar. Volia que pensara que podria ser com ella vulguera, com m'havia somniat, la concreció és enemiga de la imaginació.

I em vaig recrear al seu sexe tant com vaig poder. Especialment perquè m'animaven les seues embranzides i gemecs. No hi ha res més agraït que una dona a qui estàs llepant el seu sexe.

Fins que no va poder més. Em va agarrar pel cap i em va demanar a crits que la follara. Estava tan calenta que entrar va ser un exercici de comoditat. Humida i calenta. I se'n va còrrer en un no-res.

Per sort, va ser generosa amb qui ho havia sigut amb ella. Es va llevar la bena. Va obrir els ulls i es va dedicar durant una bona estona a mi. La vaig intentar avisar. Però semblava que volia quedar-se Fins al final.

Sí, era jo.

Tindre un treball que la feia estar rodejada d'homes és una de les coses que més em posava. Saber que hi havia més de cent homes al dia que la desitjaven i no podien tocar-la em feia sentir privilegiat. Segurament el privilegi era compartit però mai no em va importar. Era una desconeguda però era una perfecta desconeguda. Només la coneixia d'algunes converses quan van coincidir en una verbena a la Plana Alta. Les copes barates tenen un efecte sobre les cames e les dones: les obren. Una verbena de poble sempre dona molt de joc en curt. No vaig tardar gens a guanyar-me la seua esquena. Per a tota la nit. Ella sap que tu estàs darrere. Nota la teua respiració. Et nota dur. Les mans queden lliures. Primer per a la cintura. Després ja vorem.

Separar un poc el cavell i deixar el coll lliure i la metxa es dispara.

Un calfament massa llarg albirava un partit massa curt. Però no. Jo sabia que no. Jo sabia que li agradava cavalcar. I estava destijant pegar bots damunt de mi. Amb la força de qui vol trencar el joguet amb qui juga. M'agrada observar. M'agrada mirar com tanca els ulls i mira de trencar-me.

Notar com estira la pelvis cap arrere i torna avant com un gata en cel. Els crits quan es còrrer em van fer pensar que podria ser ella: la follera major. Però faltava alguna cosa. Em faltava un punt de vici. Una travesura. Era tot massa de peli. Massa directe. Massa físic.

Això sí, el soroll del llit ens feia sospitosos a tot l'hotel. Ser sospitós m'encanta. Eixir de l'hotel i mirar al recepcionista amb la mirada de: sí, era jo. El del sexe salvatge.